El divendres 12 de febrer a les 19h projecció de “Sierra de Teruel / L’espoir”, el mític film d’André Malraux .
Cartell de Sierra de Teruel
“Sierra de Terue”l -també coneguda com “LEspoir”- és una pel·lícula francoespanyola dirigida per l’escriptor francès André Malraux entre els anys 1938 i 1939. El guió està basat en la novel·la del propi Malraux L’Espoir (L’esperança). Recrea un episodi de la Guerra Civil espanyola, en la qual l’escriptor va participar com a aviador al servei de l’exèrcit republicà.
La major part del rodatge es va fer a Catalunya, a les localitats de Barcelona, Tarragona i Collbató, entre d’altres. L’escriptor valencià Max Aub en fou ajudant de direcció i va ser l’encarregat de traduir el guió al castellà.
El rodatge de la pel·lícula es va veure interromput per l’avanç de les tropes franquistes envers Catalunya. L’equip hagué d’eixir del país per la frontera de Portbou i acabar la pel·lícula a França.
– Com digué el mateix Max Aub sobre la pel·lícula: No es un documental sino un documento. Un homenaje al pueblo español a tantos venidos de cien partes del mundo para defenderlo y, espejo de lo mismo, un homenaje de estos al pueblo español, defensor entonces de su honra y su libertad.
La pel·lícula descriu una acció bèl·lica de l’exercit república per aturar l’avanç de les tropes franquistes a l’interior de Teruel. L’objectiu principal serà destruir un pont que abasteix un camp d’aviació de l’enemic. L’acció es dividirà en dues parts. Una primera, on els milicians que resisteixen a l’interior de la Saragossa franquista lluitaran per dur les poques armes que tenen al front per tal que el poble pugui fer front a l’enemic amb alguna cosa més que pedres. El director posa en tot moment l’atenció en mostrar la precarietat, el coratge i lheroisme dels militants del bàndol república. Així utilitzarà actors secundaris no professionals per a retratar la veritat dels rostres que participen en la lluita i no defugirà escapar del ritme bèl·lic de la cinta per mostrar la humanitat dels personatges. Com el miner aviador que se sent vell en trobar ridícula l’afició dels seus companys d’avió de volar amb les seues mascotes. O el telefonista militant de la CNT que després de trucar a Madrid el 19 de juliol arrenca el cable de la paret.
Un especial relleu dramàtic adquireix la seqüència dins del bombarder que no té res a envejar a d’altres produccions bèl·liques de l’època. Malraux aconsegueix transmetre la tensió de la guerra i l’absurd de la mort sense donar-li un rostre a l’enemic. No es necessari, tothom el coneix i daquesta manera els soldats lluiten contra franctiradors amagats rere persianes o esquadres d’avions vistes en la distància.
Però no és només contra els franquistes contra el que lluiten els partisans de Malraux sinó també contra la pobresa. Lluita que es du a terme des de l’organització i la distribució dels recursos en uns pobles i unes terres tan dures com són les serres de Terol. Així emociona la imatge dels voluntaris que transporten els aliments del poble resistent a coll perquè les camionetes que ho feien són necessàries al front. O la filera quasi inacabable d’objectes que porten els vilatants, desfent-se del poc que tenen per a ajudar amb la fabricació de bombes. I no només lluiten contra la pobresa amb la cooperació sinó que també ho fan amb la dignitat i el coratge. Amb el coratge del vilatà que creu defallir al volar per primer cop ben a ras de terra. I amb la dignitat dels vells que amb els seus rostres i el seu suport acompanyen els ferits perquè com diu un home que per la edat quasi no pot valdres, almenys pot donar-los les gràcies.
Agradarà també aquesta pel·lícula a aquells que agradin de saber com era lEspanya de la primera meitat del segle passat, així hi veurà espectaculars imatges exteriors i al·lucinants plans aeris, junt amb els vestits i la manera de fer de la gent senzilla, les terres els camps i uns paisatges que a vegades han canviat molt i a vegades no han canviat tant.
En definitiva una pel·lícula que defuig la política per a posar-se a la vora del poble, de la gent senzilla que lluita com podia, i també dels voluntaris internacionals que van venir d’arreu per lluitar per la llibertat i contra el feixisme.