- Cartell de la pel·lícula “Osama”
Director: Siddiq Barmak
Interprets: Marina Golbahari, Khwaja Nader, Arif Herati, Zubaida Sahar, Hamida Refah, Gol Rahman Ghorbandi
Afganistán/Japón/Irlanda, 2003 Durada: 82′ Que un home es faci passar per una dona o que una dona es faci passar per un home és un recurs habitual en el món del cine. Recordeu, per exemple, pel·lícules com Con faldas y a lo loco, La novia era él, Yentl, Shakespeare in love, Tootsie, La señora Doubtfire, M, Butterfly, Madame Sata…
–
Sovint la necessitat del canvi està motivada per exigències dramàtiques- per exemple, a Con faldas y a lo loco els dos protagonistes han de fugir duns gàngsters que els volen eliminar- , però el tractament adopta els trets de la comèdia.
Podeu anar a veure Osama, una pel·lícula afganesa dirigida per Siddiq Barmak i que ens presenta el cas duna nena de dotze anys que viu amb la mare i amb làvia. La falta del pare les condemna a la misèria, ja que no poden treballar ni sortir soles al carrer, perquè el règim talibà no ho permet. En aquest cas, doncs, de comèdia res de res.
De bon començament el director ens situa el clima del drama que patirà aquesta nena: la repressió duna manifestació de dones amb burka i la visita que fan a un hospital on no hi ha res, perquè els talibans van desfer tota la infrastructura hospitalària i van perseguir les persones que tenien coneixements mèdics, sobretot si eren dones.
La mare té una idea per millorar les condicions de vida: fer passar la nena per un nen. Aquesta criatura recordem que té dotze anys- ha de dissimular la seva identitat. Ara ja no shaurà damagar sota la burka de la seva mare, sinó que haurà daparentar que és un nen i daquesta manera podrà treballar.
Els talibans agafaven els nens i els obligaven a anar a les madrasses, les escoles religioses que els bevien lenteniment i els convertien en uns fanàtics, en éssers sense ànima. La nena va a parar a una daquestes escoles i acaben descobrint-la. La seva situació empitjora i laboca a un futur sense esperança.
Què ens queda per afrontar les misèries daquesta vida, de la vida que viurà la petita Osama? Les escenes de làvia, quan li explica contes a la nit per ajudar-la a trobar la pau que necessita per entrar al món dels somnis Osama mereix, com tota criatura, omplir les seves nits amb somnis meravellosos- o les relacions que estableix amb Espandi, un nen que coneix la seva identitat i que lajuda en tot moment.
Osama és una proposta molt dura, daquelles que quan sacaba la pel·lícula tothom surt de la sala en silenci, mirant a terra i amb lànim encongit. Justament per això és una pel·lícula que cal anar a veure, per poder-nos fer una imatge més encertada del que els éssers humans podem arribar a fer i per prendre partit a favor de les víctimes de qualsevol ignomínia.
