Divendres, 4 de març. 19h. Xerrada “Quan els obrers morien pel carrer”, a càrrec d’un familiar del Juan Gabriel Rodrigo Knafo, assassinat per la policia el 5 de març de 1976 a Tarragona.
Divendres, 11 de març, 20h, Xerrada “Mirada lliure sobre aquest tros de món”. Amb Xavier Díez.
CINEMA: Els dimecres 9 (“Crónica de una fuga”), 16 (“Aigua Clara”), 23 (“Carandiru”), i 30 (“Horas de Luz”). Tots els passis, a les 20h.
Dissabte, 19 de març, a les 20h, Presentació del periòdic anarquista illenc “Cultura Obrera” + Sopador Vegetarià (amb opció vegana) + Cantautors
Dissabte 26 de març: 2n aniversari de l’Ateneu Llibertari Alomà!!
Durant tot el dia: Actes, menjador popular, exposició, i per la nit….
Dissabte, 19 de març. 19h. Presentació de “CULTURA OBRERA. Una publicació de reflexió i lluita”.
“Cultura Obrera” és un exercici de recuperació de la memòria. Recupera el nom d’una de les capçaleres llibertàries mallorquines anteriors a la dictadura franquista.
Visiteu les seves pàgines:
“Crónica de una fuga” es una película argentina dirigida por Adrián Caetano. Basada en la novela “Pase libre: la fuga de la Mansión Seré”, de Claudio Tamburrini. Está protagonizada por Rodrigo De La Serna, Pablo Echarri y Nazareno Casero. Estrenada el 27 de abril de 2006.
Sinopsis: La película relata un hecho real, la fuga de un centro clandestino de detención en la Argentina llamado la Mansión Seré durante la dictadura militar autodenominada Proceso de Reorganización Nacional (1976-1983). El autor de la novela sobre la que se basa la película es Claudio Tamburrini, uno de los detenidos que logró fugarse. Se trata del único caso de fuga registrado.
(Resta de sinopsi i fitxa tècnica a Wikipedia)
Documental “Aigua Clara.” (2007). Dir. CARMELO CONVALIA Documental sobre el camp de concentració de Sa Colònia (Formentera)
Sinopsi: Joan Colomar, formenter de 94 anys, representa una generació que va veure truncada la seva joventut per l’aixecament militar del general Franco, la guerra civil de 1936-1939 i les presons de la dictadura. El documental segueix una línia temporal que va des del naixement del protagonista fins a la mort del dictador. Joan Colomar és el fil conductor d’una història que arranca de la Formentera rural i l’emigració de principis del segle XX i repassa els progressos de l’educació, l’arribada de la II República i els esdeveniments que va viure l’illa durant la guerra civil.
El relat s’estructura al voltant de testimonis que va viure els moments més rellevants d’aquell període. Així mateix, la història se centra en la colònia penitenciària de la Savina, un camp de presoners on, entre 1940 i 1942, van ser tancats fins a 1.500 republicans. Les duríssimes condicions de vida a l’interior del penal provocaren la mort de 58 presos
Una mica més d’informació, punxa ACÍ
“CARANDIRU” (2003)
Direcció: Héctor Babenco
Guió: Héctor Babenco, Víctor Navas y Fernando Bonassi. Producció: Hector Babenco. 146 min. Brasil. 2003.
Basada en la novel·la Carandiru de Drauzio Varella (el doctor que passa visita en el film), sobre els fets reals ocorreguts el 1992, la pel·lícula mostra a través del fil conductor dun doctor que passa visita a la presó, linfern social de la megàpoli Sao Paulo: ionquis, infectats per la sida, milers de presos desesperats, concentrats entre quatre parets com rates. Es troben aglomerats dins Carandiru, que sobrepassa la seva població reclusa amb escreix.
Els fets narrats van succeïr loctubre de 1992, quan esclatà un conflicte dins el penal i ràpidament sencengué la metxa que estengué el motí dins Carandiru. Les justifciades demandes dels presos referents a millores dins la presó, ladequació a la capacitat real i les pèssimes condicions de vida dels interns, no foren escoltades, però si respostes amb la sanguinària repressió dels efectius de la policia militar brasilenya que va assassinar dins les cel·les 111 interns, deixant-ne molts altres de ferits. Aquesta era la manera que trobà el govern brasiler per fer front a la massificació de les presons del seu país: lextermini. Així nasqué la massacre de Carandiru que va commocionar la ciutat de Sao Paulo i el Brasil, però que encara és hora que algú sigui jutjat per aquests fets.
“HORAS DE LUZ” (2004)
Alberto San Juan y Emma Suárez protagonizan la historia real de Juan José Garfia.
Sinopsis. En septiembre de 1987, en un encuentro con la policía, Juan José Garfia comete un triple asesinato. Condenado a más de cien años, se convierte en un preso rebelde, listo y escurridizo que no tiene nada que perder ni nadie por quien preocuparse. En 1991 se escapa de un furgón policial, abriendo el suelo del vehículo y saltando en marcha. Detenido tras dos meses de atracos y tiroteos, Garfia lidera varios motines carcelarios en un verano de revueltas al que las autoridades responden con un experimento: reunir a los presos más conflictivos en un régimen especial de aislamiento.
Garfia, el preso con el coeficiente de inteligencia más elevado, que evita las drogas, que parece inmune al castigo, vive allí dos años sin ver a nadie, recluido en una celda minúscula y sometido a continuas vejaciones. Allí conoce a Marimar, una enfermera con la que apenas puede hablar pero con la que surge una corriente de entendimiento, un atisbo humano. Marimar protesta por la situación de los presos y es despedida. Pero sus denuncias consiguen cerrar el módulo de aislamiento.
Resta de sinopsi i fitxa tècnica, punxa ACÍ