Tombem els murs de les presons!!!
Patrícia, presa pels fets del 4F, decidia treure’s la vida abans que tornar a la presó un cop més.
Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la guàrdia urbana de Barcelona intentava acabar amb una festa en una casa presumptament okupada (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la guàrdia urbana va ser agredir amb un test que li va causar ferides que l’han deixat en estat vegetatiu. La versió segons la qual se li havia llançat un test des d’un balcó va ser explicada per el aleshores batlle Joan Clos. Tot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patrícia, en qualsevol cas, no va ser acusada d’això sinó del posterior llançament d’una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.
Després d’un procés ple d’irregularitats i mentides per part de l’ajuntament de Barcelona i la guàrdia urbana, al gener de 2008, va ser jutjada a l’Audiència provincial de Barcelona i condemnada a tres anys de presó per atemptat contra l’autoritat. Patrícia, que havia relatat en el seu bloc ( www.poetadifunta.blogspot.com ) una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal.
Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada pel jutjat de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l’octubre de 2010 Patrícia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona, i el 28 de decembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l’obligació de tornar a dormir cada dia a la presó.
… El més cínic i hipòcrita dels discursos oficials lamentarà avui una altra mort en l’àmbit penitenciari que, malgrat el que no es diguim té responsable directes indirectes. Els impulsors de les ordenances del “civisme”, de les reformes del codi penal o de la política de mà dura atiada per l’ajuntament -que era acusació particular- estan rere el suïcidi de Patri. Suïcidi que és mort. Mort que és assassinat.
Assenyalem al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, a Jordi Hereu com a conseller de seguretat, i a tots el còmplices necessaris d’aquest sistema “democràtic” i penal assassí com a culpables de la mort de Patri.
Ateneu Llibertari Alomà