Aquesta propera sessió de filosofia per a tots i totes, la dedicarem a parlar sobre Simone Weil, filòsofa que trastocà per complet la divisió entre cos i ànima, acció i pensament, i que mereix ser coneguda i reconeguda perquè la seva vida és un exemple d’unió entre teoria i pràctica.
Simone Weil ens parla i ens interpel·la a pensar la veritat, el bé, l’acció política, la implicació personal amb els altres, la vida, la religió i la mort. La seva obra és extensíssima i els temes estan travessats per una anàlisi lúcida i admirable del seu propi present polític i d’una puresa que traspassa els límits d’allò pensable i que només es pot sentir amb l’ànima i el cor.
La sessió es durà a terme amb la senzillesa i la prudència que requereix l’obra de Simone Weil; una vegada més, la intenció és estirar d’alguns fils que ens ajudin a pensar, és a dir, a viure d’una altra manera.
«No existe una sensación de realidad sin amor, y ese vínculo está en la raíz de lo bello»
«La pérdida de contacto con la realidad es el mal, la tristeza»
«La historia humana no es más que la historia del somentimiento que hace de los hombres, tanto opresores como oprimidos, el mero juguete de los instrumentos de dominación que ellos mismos han fabricado, y rebaja así a la humanidad viviente a ser ojeto de las cosas inertes»
«El amor es la mirada del alma»
«Hasta entonces sabía que había mucha desgracia en el mundo, estaba obsesionada por ello, però nunca la había constatado mediante un contacto prolongado. Al estar en la fábrica, confundida para todos y para mí misma con la masa anónima, la desgracia de los otros entró en mi carne y en mi alma… Y recibí para siempre la marca de la esclavitud»
«Orientarse no hacia otro modo de vida, sino hacia la muerte»